L’actor Matt Damon i la productora de cine Effie Brown discutien sobre qui havia de dirigir una pel∙lícula sobre una prostituta negra. Brown apuntava que calia la direcció d’algú que pogués tractar el rol d’aquesta dona amb “dignitat” i sense caure en “tòpics racistes”. És a dir, una persona negra. Damon, home blanc, va explicar­-li a una dona negra que la diversitat en les direccions no influïa en el tractament de les històries, i que s’havien d’escollir els càrrecs “únicament pels mèrits”, sense cap tipus de “discriminació positiva”.

Típic argument meritocràtic que ha portat que a l’any 2016, només un 13% de les pel∙lícules de Hollywood estiguin dirigides per dones. I que per sisè any consecutiu cap directora hagi estat nominada als Oscar. Un dels altres arguments utilitzats per justificar aquesta invisibilització és que els films dirigits per dones no són tan rentables. Frozen, dirigida per Jennifer Lee, se’ls hi haurà passat per alt.

L’última dona que va guanyar l’estatueta a millor directora va ser Kathryn Bigelow pel film The Hurt Locker i l’únic que es va destacar d’ella va ser que va guanyar al seu exmarit, director d’Avatar. En 88 edicions dels premis, només quatre dones han estat reconegudes com a millors directores. A Bigelow se li sumen Lina Wertmüller (1976), Jane Campion (1993), i Sofia Coppola (2003).

“Porta temps mostrar i reconèixer la diversitat a Hollywood”, diuen alguns dels grans de la indústria. El problema, però no és el temps. És el masclisme institucionalitzat de Hollywood. La diversitat hi és, com han demostrat pel∙lícules com The Danish Girl o Carol, nominades als Oscar però que finalment quedaran sense a causa del vot dels de l’Acadèmia. Els que trien qui guanya són en un 94% homes, el 77% dels quals són blancs.

El problema no és el temps ni la falta de rentabilitat de les pel∙lícules. El problema és un sector masculinitzat i immobilista, poc sensible als canvis. Un sector que ha decidit que un home blanc explicarà millor situacions racistes i sexistes que qualsevol persona que pateixi aquesta situació. Si a això se li suma el fet que pocs actors de renom han denunciat la manca de dones dins la indústria cinematogràfica, el problema queda a casa. Com les directores de cinema.