Les Bruixes van ser inventades pel capitalisme. Al final de l’Edat Mitjana es va designar com a tal qualsevol dona que havia aconseguit prescindir dels models pressuposats per part la societat, decidir sobre el seu cos i la seva reproducció, i practicar la sexualitat lliurement. Les curanderes, llevadores, prostitutes, adúlteres, llibertines, desobedients… desafiaven l’Estat i l’Església, i per això amb l’assentament del capitalisme se les va demonitzar, perseguir, torturar i cremar en fogueres públiques. La cacera de bruixes. Les que quedaren, van adoptar, per a seguir vives, el rol submís, subordinat a l’home, dedicat a la reproducció i les cures que encara s’assigna a la dona, naixia la divisió social del treball. Història que no apareix als llibres.

Els feminismes, des dels anys 70 i fins l’actualitat, recuperem i ens apropiem del terme i li donem la volta: nosaltres volem ser com elles, ens hi identifiquem, som rebels i volem reapropiarnos dels nostres cossos i les nostres vides. Per això cridem “som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar!”

Per saber-ne més (molt més), llegiu Silvia Federici a Calibán i la bruixa. Dones, cos i acumulació originària (Traficantes de Sueños, 2010).