Sororitat
Solidaritat entre dones en un context patriarcal. El concepte deriva de sisterhood, germanor entre dones, i que fa referència al fet de que sentir-se com a iguals porta a crear aliances, compartir i canviar la realitat, ja que totes les dones han patit d’una manera o altra opressió. Marcela Lagarde la defineix com “l’amistat entre dones diferents i parells, còmplices que es proposen treballar, crear i convèncer, que es troben i reconeixen en el feminisme per viure una vida amb un sentit profundament llibertari”.
La diferència bàsica entre solidaritat i sororitat, és que amb la primera es produeix un intercanvi on es mantenen les mateixes condicions, mentre que la segona implica la modificació de les relacions entre dones.
Per saber-ne més: A mis socias de la vida, Marcela Lagarde.
Resiliència
La capacitat d’un sistema, comunitat, societat o persona, exposada a una amenaça o adversitat, de resistir, absorbir, adaptar-se i recuperar-se o de ressorgir dels seus efectes de manera oportuna i eficaç, que inclou la preservació i la restauració de les seves estructures i funcions bàsiques, desenvolupant recursos que eren latents, però es desconeixien fins al moment.
Font: http://www.unisdr.org/files/7817_UNISDRTerminologySpanish.pdf
Bruixa
Les Bruixes van ser inventades pel capitalisme. Al final de l’Edat Mitjana es va designar com a tal qualsevol dona que havia aconseguit prescindir dels models pressuposats per part la societat, decidir sobre el seu cos i la seva reproducció, i practicar la sexualitat lliurement. Les curanderes, llevadores, prostitutes, adúlteres, llibertines, desobedients… desafiaven l’Estat i l’Església, i per això amb l’assentament del capitalisme se les va demonitzar, perseguir, torturar i cremar en fogueres públiques. La cacera de bruixes. Les que quedaren, van adoptar, per a seguir vives, el rol submís, subordinat a l’home, dedicat a la reproducció i les cures que encara s’assigna a la dona, naixia la divisió social del treball. Història que no apareix als llibres.
Els feminismes, des dels anys 70 i fins l’actualitat, recuperem i ens apropiem del terme i li donem la volta: nosaltres volem ser com elles, ens hi identifiquem, som rebels i volem reapropiarnos dels nostres cossos i les nostres vides. Per això cridem “som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar!”
Per saber-ne més (molt més), llegiu Silvia Federici a Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació originària (Traficantes de Sueños, 2010).