365 dies després arriba el segon Figazine, però la veritat és que han passat 305 dies més del previst a l’inici. Maig de 2016 ens queda lluny, però la tossuderia de treure un segon número ha volgut que ni passant centenars de dies hàgim desistit.

Als marges de les nostres llibretes encara queden molts noms de dones per descobrir. Dones que escriuen, que pinten, que ballen… i que també han quedat als marges de la cultura. Per això aquest segon Figazine el dediquem a aquestes expressions. Perquè la cultura també són racons on juntes podem ser lliures, on podem manifestar-nos sobre un llenç en blanc o a una pista de ball. Reflex de la societat i espai de lluita, camp de batalla i alhora refugi.

Esperem no trigar més de 100 dies en publicar el següent número, però per si de cas anirem buscant excuses pel següent editorial.