Escribe para buscar

Nous referents: Antiprinceses

Un cop d'ull a les noves propostes de literatura infantil

“No es canvia el món amb un llibre, però s’hi aporta un granet de sorra”

Entrevista a Nadia Fink, autora de Antiprincesas (Otras princesas)

I va arribar el príncep blau, li va fer un petó i van viure junts per sempre… Així acaben quasi tots els contes que els hi explicaven a les nenes, relats que parlaven de dones a l’espera d’aquell home que les complementarà, que els hi solucionarà els seus problemes, que les estimarà, cuidarà, respectarà; els hi donarà fills, casa, menjar, un gos – i amb tot això, queda clar – felicitat i sentit a les seves vides.

Nadia Fink, autora argentina de l’Editorial Chirimbote, ens proposa una opció diferent, amb noves referents: les “Antiprincesas”. Una saga lluny d’explicar històries on la felicitat es troba en l’amor i la vida de les seves protagonistes gira al voltant de l’espera d’un príncep blau, presenta a dones reals que no esperaren ningú i dedicaren les seves vides a fer el que volien i com volien.

Des de La Observatoria entrevistem la Nadia perquè ens expliqui més sobre la seva col·lecció i la seva visió de la literatura infantil actual.

Escolta Nadia Fink

Com presentaries Antiprincesas a una persona que no coneix els llibres?

Antiprincesas és una col·lecció que a Espanya s’anomena Otras Princesas, en la qual treballem amb el concepte d’oposar-les a aquelles dels contes tradicionals, aquells que tenen a veure amb restar a l’espera d’un príncep que et canviï la vida, amb el desenvolupament de la bellesa externa com a únic objectiu, de passejar amb aquells vestits i aquelles corones imponents.

I per una altra banda, també una mica contra la reialesa, no només en el sentit del que significa la monarquia, sinó també l’herència per sang, on no hi ha mèrits per adquirir una condició o desenvolupar-se a la vida. Aquestes són les nostres antiprinceses i és el concepte que més ens agrada.

D’on sorgeix la idea de crear la col·lecció i com escullen a les seves antiprinceses?

Les Antiprincesas van néixer amb la idea d’oposar-se una mica a tot allò que véiem als contes tradicionals, i vam escollir com a primera a Frida Kahlo, després a Violeta Parra, Juana Azurduy, i ben aviat Clarice Lispector se sumarà a la saga.

Quan les vàrem pensar, crec que el que les atravessa a totes són les característiques que esmentàvem abans, però també que són dones que van trascendir a la seva època, que són dones que no es van conformar amb allò que se’ls hi imposava i que es van desenvolupar en diferents disciplines. Van anar a trascendir, van anar a buscar allò que volien, sempre es van esforçar per ser felices i van construir amb molts i moltes més.

Elles són les Antiprinceses

Quina creus que és l’aportació d’una col·lecció que presenta nous models de referents per a nens i nenes?

La nostra aportació intenta pensar la infantesa com un lloc on hi ha infinites possibilitats, des de la imaginació fins a l’obertura de creences, coneixements i pensaments; aqueseta diversitat és la que tractem de fomentar, aquesta em sembla que pot ser la major aportació.

“A cada qui, el que més li agradi” és un dels nostres lemes i té a veure amb què, si ens permetem que ingressin unes altres lectures i unes altres joguines a la infància, podrem tenir vides adultes menys estereotipades i més obertes a allò que socialment es creu com a acceptat, i generar que en qüestió de gèneres i gustos hi hagi una obertura major.

Una altra cosa que tenim en compte és el tema de la imatge, que sempre quedava en mans de les grans indústries i que potser des del periodisme i des de les editorials alternatives, ens devíem una discussió amb els nens i les nenes sobre com arribar, també, a través de la imatge.

En aquest sentit, la feina de Pitu Sáa, l’il·lustrador, és molt important perquè li dóna una sensibilitat i una importància a la imatge i als colors que no evoquen a allò tradicional en l’estereotip de la dona. També Martin Azcurra, amb el seu disseny, genera noves lectures, noves possibilitats, amb hipervincles que permeten un apropament amb diferents possibilitats per als nens i nenes a través de les noves tecnologies.

Altres veus ens expliquen la importància de referents diversos durant la infància

Què n’opines del context cultural en el qual sorgeix Antiprincesas? Sents que el panorama de la literatura infantil està canviant?

Quan avui mirem què està passant amb la gran indústria del cinema infantil, veiem que s’està actualitzant d’alguna manera i que hi ha princeses que són més valentes, que són més d’imposar-se i que hi ha algunes que no estan esperant a ser salvades. Però si creiem que es repeteix l’estereotip pel que fa al model de dona, que sempre és 90-60-90, perfectes i amb uns pèls sense frizz (com diem nosaltres aquí), això per una banda. Per l’altra, que han de complir amb el destí de reialesa, que fa que el seu propi desig sempre quedi al marge.

En el sentit d’aquesta actualització, hi ha un panorama que intenta canviar, hi ha moltes opcions fora del mercat que tracten de plantejar a la dona des d’altres llocs i revisar les qüestions de gènere que s’han estat donant a la literatura infantil i en general. Si ho traspassem al periodisme, encara veiem que el llenguatge inclusiu està molt lluny de discutir-se, per la qual cosa hi ha molts intents per a què això canviï.

En aquest panorama, creiem que arribem a intervenir, a sumar-nos a les discussions i ser un disparador per a què els temes es comencin a parlar. No es canvia el món amb un llibre, però sí s’hi aporta un granet de sorraper a què certes discussions comencin a donar-se més obertament.

Quina rebuda va tenir la col·lecció?

No vàrem pensar en la idea original, que tingués tanta repercussió ni que arribara a tants indrets, però sí que crèiem que era una aportació el fet de contar històries de dones reals per trencar una mica aquests conceptes tan estereotipats d’alguns contes i pel·lícules tradicionals.

La rebuda que vàrem tenir a les botigues va ser increïble, vàrem crèixer molt. Ho fem tot d’una manera autogestionada i col·lectiva, relacionant-nos amb altres que tinguin unes idees similars a les nostres, per la qual cosa va ser una sorpresa poder estar a llocs molt visibles treballant d’aquesta manera.

Vàrem rebre algunes crítiques, però des de posicions molt conservadores. Per exemple, vàrem sortir als grans diaris de l’Argentina – grans per la seva hegemonia, no per la grandesa de la seva escriptura – i des d’allà ens criticaren moltíssim: “Per què es fiquen amb les princeses?, Què té de dolent la fantasia en les nenes?”. No anem en contra de la fantasia ni en contra de les princeses, simplement volem fer una nova aportació, on la fantasia també tingui a veure amb la felicitat quotidiana i no amb el feliços per sempre més.

Les Antiprincesas són una opció per allunyar a les nenes dels ideals de castells en terres estranyes, amb murs enormes i on les princeses es dediquen a esperar a un home que les faci felices i convidar-les a conèixer països no tan llunyans, on dones com elles van ser capaces de canviar les seves realitats sense tancar-se dins cap altre mur ni esperar ningú.

On podem aconseguir les Antiprincesas?

A Espanya es poden aconseguir a través de l’Editorial Maime i la col·lecció s’anomena Otras Princesas.

“Fomentem també la no apropiació de certs conceptes, que creiem que són de la humanitat”, agrega Nadia, que ens explica que van haver de canviar el nom a Espanya perquè havia estat registrat per a l’ús exclusiu d’una empresa. Actualment la col·lecció ja compta amb 7 antiprinceses i recentment també han tret la versió Antihéroes amb Eduardo Galeano, Julio Cortázar i el Ché Guevara.

Què més hi podem fer?

Les Antiprincesas suggereixen una lectura interactiva, que pot acompanyar-se amb cançons i activitats proposades en cadascuna de les històries.

L’autora explica: “Crec que som un disparador. Les múltiples accions que es poden realitzar depenen de qui les està rebent i qui ho està fomentant.

Del que sabem, s’estan fent “talleres de desprincesamiento” a Xile, que és una aportació molt gran; també hi ha tallers de lectures, que s’estan treballant en jardins d’infància i hospitals; en aquests últims sobretot Frida, pel seu cos quiet que viu a través de l’art i que pot transformar aquests moments de quietud en una eina.

Creiem que les possibilitats a partir d’ara són infinites, com són infinites les creacions de cada persona que utilitza això com un recurs per fomentar pensaments allunyats dels estereotips”.