Escribe para buscar

Recontar els contes: literatura infantil trencadora

Un cop d'ull a les noves propostes de literatura infantil

Princeses que no volen ser-ho, àvies que expliquen què és masturbar-se a les seves nétes, criatures que no s’identifiquen amb el gènere que els han atribuït. Què els està passant als contes infantils? Nous relats i velles històries reexplicades que trenquen amb els rols i estereotips, fugen de la norma que regeix la societat heteropatriarcal mostrant realitats més enllà de la que les que la cultura dominant transmet a diari.

Un moment d’auge

En Lot té una filla de sis anys, que s’ha convertit en una experta en Frida Kahlo gràcies al llibre de la col·lecció Antiprinceses que explica la vida de l’artista mexicana. Quan aquest conte va esdevenir el preferit de la Mariona, Lot va haver de repensar la seva tendència a explicar-li “històries de princeses i finals feliços”. “Aquest llibre m’ha fet prendre consciència de molts aspectes que abans no tenia en compte a l’hora d’escollir contes per a les meves filles”, diu.

Pintando como Frida Kahlo

La Mariona, dibuixant al llit, com ho feia Frida Kahlo quan començà a pintar a causa de la seva malaltia.

La literatura infantil intervé de manera molt potent en el creixement i l’educació de les criatures. És una eina per transmetre valors i coneixements, explicar de manera propera i efectiva la realitat que ens envolta als nens i nenes. Per això, en general, llibreries, editorials, escriptores i il·lustradores han tractat aquest gènere amb molta cura: els contes s’han escrit i s’escriuen de manera molt conscient.

Però la perspectiva de gènere, sempre s’hi ha tingut en compte? “No, ni de bon tros”, afirma Irene Jaume, membre de la cooperativa La Ciutat Invisible, amb llibreria al barri de Sants de Barcelona. “Basta mirar amb quins contes hem crescut les persones de la meva generació (tenc 30 anys). I encara ara l’univers Disney i les seves princeses sempre rescatades per un príncep/colonitzador/cavaller, juntament amb els contes tradicionals totalment farcits d’estereotips i rols sexistes són molt presents”, reflexiona.

No només es tracta de les històries que expliquem a les criatures, sinó com apareixen representades gràficament les dones i nenes: com els hi diem, sense dir-los-ho, quin aspecte han de tenir per encaixar en el cànon de bellesa, o quines tasques els hi corresponen com a cuidadores i mares.

Malgrat tot, sempre hi ha escletxes, i podem afirmar que en la literatura infantil és així. Estem vivint un moment en què des del món editorial s’estan fent molts esforços per canviar, i hi ha moltes propostes que posen sobre la taula temes que no s’havien tractat fins ara, o que qüestionen els contes tradicionals. La periodista Nadia Fink, autora dels contes “Antiprincesas”, editats per l’editorial argentina Chirimbote, explica que la col·lecció ha estat un èxit a Argentina i Llatinoamèrica, i ara comencen a distribuir-se a Europa, trepitjant fort.

Les antiprinceses són Frida Kahlo, Violeta Parra o Juana Azurduy; dones reals, amb vides que han marcat fites en l’empoderament femení, sortint-se dels rols patriarcals, una mostra de que una altra manera de contar que trenqui amb la lògica androcèntrica del món és possible i viable. També hi ha els “Antihéroes” Julio Cortázar i Eduardo Galeano – que es publicarà properament. Nadia comenta com s’està veient aquest canvi: “Hi ha moltes opcions que miren de plantejar la dona des d’altres llocs i revisar les qüestions de gènere que s’estan mostrant a la literatura infantil”.

Una altra manera de contar que trenqui amb la lògica androcèntrica del món és possible i viable

Rellegir i recontar obres clàssiques, desmuntar les princeses i els herois que fins ara han estat protagonistes dels contes, inventar personatges actuals i noves històries… Hi ha mil maneres de fer-ho. José Luis Ponce, editor d’Edicions Bellaterra, ho posa en valor: “S’hi està treballant molt. Hi ha molts col·lectius i editorials petites que estan fent un treball fantàstic”. Hi ha diversos factors que influeixen en aquest auge, com les famílies que cerquen llibres que s’escapin d’allò que poden trobar arreu, i autores que tenen la voluntat de subvertir el relat patriarcal de la societat.

Na Irene en destaca un altre: la centralitat que està adquirint el discurs feminista. “Cada dia que passa és més evident que la xacra de la violència de gènere o la discriminació salarial, per posar només dos exemples, són conseqüències d’un sistema d’opressió cap a les dones. No són casos aïllats, tot forma part d’un sistema pensat i calculat per reservar a les dones el paper de submises i oprimides”, expressa. Això fa que sigui necessària una resposta, i com abans els ho fem veure a les criatures, millor.

José Luis Ponce: “Hi ha molts col·lectius i editorials petites que estan treballant molt per explicar contes de manera crítica”

Visibilitzant altres opcions, creant nous referents

Bellaterra és una editorial especialitzada en aquesta tasca. Des de la seva fundació l’any 1973, publica obres acadèmiques de les ciències socials amb perspectives crítiques, i en els darrers anys ha publicat una sèrie de contes i llibres que pretenen explicar al públic infantil que existeixen altres maneres de viure fora del marc heteronormatiu i binari. Els seus Me llamo Paula, Soy Jazz o Mi Princesito – inclosos en la col·lecció de temàtica LGTB coordinada pel sociòleg i educador Lucas Platero – són de les poques lectures on es parla de transexualitat.

Mi principito

Mi principito

“Darrerament estem posant molta èmfasi en aquest espai perquè veiem que hi ha una llacuna en aquest tema, ja que la societat no ho aborda mai i no ho entén”, explica José Luis. Conta que així com passa ara amb el tema trans, abans ha passat amb altres qüestions que aparentment la societat ha assumit i “acceptat”: l’homosexualitat, per exemple, encara era un tabú a la dècada dels 60, i va caldre molt d’esforç per visibilitzar-la i aconseguir la tolerància actual cap aquest col·lectiu -malgrat que en cap cas podem dir que s’ha eradicat la discriminació-.

Una altra manera de fer-ho és crear nous referents, reivindicar la biografia de persones que la història ha relegat a un segon terme i que són clau per entendre el món avui. Com fa Nadia Fink amb les seves antiprinceses: explicant personatges històrics desconeguts a les criatures com a persones properes, sensibles, crítiques, resistents, transgressores… Però no submisses i abnegades com les princeses dels contes, ni invencibles i violentes com els herois.

Irene Jaume: “Els temes que apareixen en la literatura infantil són els que també hem de tractar les persones adultes”

Els temes de més novetat són la transexualitat i trencar estereotips i rols, però tota la resta segueixen sent clau en les publicacions infantils trencadores. Mostrar que existeixen altres models de família, abordar temes tabú com la sexualitat o la prostitució, assenyalar i combatre la violència contra les dones, denunciar els abusos del sistema i l’estigmatizació de col·lectius vulnerables… “Al final no difereixen tant dels temes que també hem de tractar les persones adultes”, reflexiona na Irene.

Transformar els contes per a transformar la realitat

Les que impulsen aquest tipus de projectes ho fan perquè se n’adonen de la influència que tenen les històries que expliquem als nens i nenes en el seu creixement. El cinema, les cançons i també els contes estan farcits de missatges que cal canviar per incloure totes aquelles que en queden fora. José Luis en parla com una responsabilitat: “Tenim l’obligació d’anar destapant coses, de posar en circulació materials per a què la gent reflexioni”. Nadia hi coincideix: “Hem arribat per intervenir, per ser un disparador per a què aquests temes es comencin a discutir”.

Nadia Fink: “Hem arribat per intervenir, per ser un diparador perquè aquests temes es comencin a discutir”.

I s’està aconseguint. Cada cop més, les famílies com en Lot busquen noves maneres d’acompanyar les criatures en la seva descoberta de l’entorn, ampliant el prisma de possibilitats. “La responsabilitat com a pare es de fer-se moltes preguntes”, diu. I els contes poden ser una bona manera de buscar el camí cap a aquestes respostes, o si més no, de promoure que els infants també se les facin. Fer el camí juntes. Tal i com manifesta na Irene, “cal concebre les criatures com a subjectes actius i no com a una mena d’objectes on introduir-hi la informació que ens convé”.

Aquests contes tenen, doncs, un element bàsic: fomentar l’esperit crític, aquell que guiarà la recerca de respostes. “Qüestionen la realitat, mostren models que resten invisibilitzats a la majoria d’esferes de la vida, trenquen prejudicis i aporten matisos molt interessants per treballar i compartir amb les més petites”, i és per això que La Ciutat Invisible els consideren tant necessaris. Des de Bellaterra, José Luis també ho veu així: “El llibre és una eina per canviar la societat, o com a mínim posar en dubte tot allò que tenim com a ‘vàlid’”.

Tot i així…

Malgrat l’auge de la literatura infantil que trenca amb el model hegemònic, aquest model persisteix, i també afecta als circuits on es comercialitzen els contes. “És molt difícil trobar els nostres llibres a les llibreries, les biblioteques, les escoles”, comenta José Luis. “Només es venen en llibreries específiques que són més aviat projectes culturals i que no deixen d’estar al marge”.

Iniciatives com La Caníbal, Cómplices, Espai Contrabandos o La Ciutat Invisible, des d’on na Irene coincideix en què la gent s’hi apropa cercant un tipus de textos “que escapin d’allò que poden trobar pertot” i vinculats a la filosofia de la llibreria. Així, podríem dir que l’accés a aquests contes, de moment, està limitat, i només -o sobretot- aquelles persones que coneixen i són afins al tipus de temes que poden trobar en les llibreries no massives i que ho busca conscientment, sap on trobar-los.