Les falles encara són masclistes i racistes

Les Falles són la festa més bonica que hi ha, de moment no hi ha cap estudi que ho demostre però doneu-me temps. Fa 15 anys que visc a Barcelona i me les he perdut com a molt un parell d’anys amb molta pena. No m’he vestit mai de fallera perquè no li veia la gràcia a passejar el palmito vestida i pentinada de Princesa Leia kitsch però he sigut músic de banda (saxo alt) i les acompanyava on feia falta a colp de pasdoble faller i Paquito el chocolatero. A l’institut s’escapàvem de l’última classe per a arribar a temps a la mascletà i encara m’emocione quan note en el pit el terratremol final.

Enhorabona a l'Antiga de Campanar i Julio Monterrubio pel primer premi de Secció Especial de les #Falles de #València 2017!

A post shared by Malalt de Falles (@malaltdefalles) on

Vull parlar-vos de La Falla com a monument artístic i concretament dels ninots que la formen. Per als no iniciats, cada Falla té una temàtica central que canvia cada any i els ninots estan relacionats amb eixe tema però alhora expliquen històries per si mateixos. La Falla no és només un monument estètic, també té l’enorme capacitat d’apropar la història, l’art i la cultura a la gent d’una manera lúdica. Té un discurs propi, amb freqüència lligat a l’actualitat, que usa la sàtira i l’humor per a fer crítica política i social de qüestions que estan a l’ordre del dia en la societat valenciana.

Però açò és un article crític, perquè per molt que a alguns ens agraden les Falles s’han de poder criticar i analitzar des de tots els punts de vista.

Les Falles com a reflex de la societat

Malauradament, entre els missatges que donen les Falles amb els seus ninots i els cartells que els acompanyen, encara trobem mostres de masclisme i racisme, perquè les Falles no són una altra cosa que el reflex de la societat on vivim i no sempre s’escapen dels estereotips que menystenen a les dones i invisibilitzen i discriminen les persones migrades i racialitzades.

Els exemples pertanyen a les exposicions del ninot de 2016 i 2017. Aquesta exposició és una mostra del ninots que escull cada Falla, només un cadascuna, per exhibir-los durant un mes abans de plantar-los al carrer. Mitjançant votació popular es tria quin es salvarà del foc i es convertirà en Ninot indultat.

La representació de la dona

La dona com a objecte sexual

La sexualitat de la dona per a satisfer el plaer de l’home és un dels recursos més usats en els ninots de les Falles. Al més pur estil mama chicho, el cos de la dona s’hipersexualitza i s’exposa com una mercaderia. La majoria de Falles compten amb la seua quota de dona exuberant semidespullada amb mamelles enormes, encara que tinga poc a veure amb la temàtica principal.

La dona com a objecte passiu i decoratiu

Quan es volen representar elements de la natura, fer corpòries idees abstractes, emocions, o simplement es vol fer un ninot bonic, també es fa servir el cos de la dona. Aquests ninots són personatges passius i no tenen cap missatge, ofici ni benefici que oferir més enllà de la seua bellesa estètica.

Estereotips

Els ninots de dones que desenvolupen alguna acció o tenen un missatge visible cauen reiteradament en els estereotips més suats: el rol familiar i de cures, la maternitat, l’obsessió amb l’estètica, les compres i les revistes del cor, la dona política dominatrix, la dona malhumorada o histèrica i la criminalització de la prostitució són alguns exemples.

Heteronormativitat

Ser la parella-complement d’un home és una altra manera de representar les dones en els ninots de falla. Quan als ninots mixtos hi apareix una dona i un home normalment és perquè formen una parella heterosexual i representen l’amor romàntic, una família o baralles matrimonials estereotipades.

La representació LGTBIQ+

Les Falles tenen encara molt camí per recórrer pel que fa a la representació LGTBIQ+, a la mostra que es pot contemplar a l’exposició del ninot aquesta presència és gairebé nul·la. Tot i que ja hem vist exemples de ninots LGTB encara són excepcionals. S’ha d’aconseguir que hi haja ninots lesbianes, gays, trans* o bisexuals dins d’un context on el seu gènere o la seua preferència sexo-afectiva no siga la seua característica principal.

Una altra qüestió són les representacions que es fan amb missatges directament homòfobs, un exemple recurrent és el ninot de dos senyors en actitud sexual, però aquesta manifestació, lluny de ser una mostra de diversitat, s’usa per a ridiculitzar a un dels dos homes que sol ser un polític o un personatge públic. D’aquesta manera es gasta el sexe anal com a sinònim de submissió, càstig o humiliació. Amb la mateixa finalitat podem trobar personatges públics, normalment homes, que els han transvestit per a ridiculitzar-los i riure’s d’ells.

Un exemple especialment ofensiu va ser el ninot que l’any passat va escollir la falla Illes Canàries – Dama d’Elx que insultava persones trans* o que no s’identifiquen amb el gènere binari: “Contigo no, bicho”, es podia llegir. El cartell feia referència a Conchita Wurst, Carmen de Mairena, Falete i Aless Gibaja, representats per un ninot de raça negra amb un polp i un calamar damunt: “Això què és, polp o calamar?” fent referència al gènere d’aquestes persones.

La diversitat racial

La poca representació de persones negres o de color respon en la majoria dels casos a estereotips racistes i a l’exaltació de la bellesa i la sexualitat anomenada “exòtica” en tant que és diferent de la blanca. A l’exposició del ninot d’enguany hi havia “el negre de Whatsapp” per segon any consecutiu, una dona negra sexualitzada i cosificada per Donald Trump i un personatge xinès que no sap escriure correctament el menú del seu restaurant.

La diversitat de races en la societat valenciana no està representada en les Falles ja que sempre que apareixen altres races, cultures o ètnies es fa des del punt de vista d’“ells” (migrants, estrangers, d’un lloc llunyà…) en contraposició a “nosaltres”.

L’autoria de la falla encara és cosa d’homes

L’ofici d’artista faller, l’autor de la falla, és encara hui una professió molt masculina. Tot i que cada vegada hi ha més dones, actualment dels 207 artistes que consten al Gremi Artesà d’Artistes Fallers només 12 són dones, un 5,8%.

Les tradicions són lentes de canviar però caldrà veure si aquest factor, tenir un major nombre de dones artistes falleres, aporta més diversitat a les Falles i ajuda a trencar cada volta més estereotips.

20170225_115533
Falla Lepanto – Guillem de Castro (2017) / Artista fallera: Anna Ruiz Sospedra
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s